Raquetes de neu
Descobreix un altre Pirineu on els senders, els paratges, les muntanyes... es transformen.
Una altra manera de caminar el Pirineu
Si et consideres un senderista i un apassionat del Pirineu però no t’has posat mai unes raquetes als peus, has de saber que potser n’has vist només la meitat. Els senders, els paratges, les muntanyes… són els mateixos. Però alhora no ho són ni tenen res a veure.
Els camins que coneixes es transformen, els boscos es vesteixen d’un silenci diferent, els cims i les valls t’esperen amb una llum que no veuràs en cap altra època de l’any. I per gaudir d’aquest espectacle no et cal gran cosa: només unes raquetes, fam de descobrir, i un pas darrere l’altre sobre una neu que, fa un moment, potser encara no havia trepitjat ningú.
Un simple passeig o tota una excursió
Caminar amb raquetes és una activitat oberta a totes les edats i condicions físiques, ja que són els quilòmetres i el desnivell que tu mateix tries els que decidiran si la sortida és un passeig contemplatiu o una jornada exigent que et faci suar la samarreta.
Preocupa’t únicament de triar la ruta perquè de la resta se’n fan càrrec les set estacions de Tot Nòrdic. T’ho posen ben fàcil: a totes hi pots llogar les raquetes i els bastons, de manera que no t’has d’amoïnar per l’equipament. I si segueixes els itineraris senyalitzats de cada estació, saps que difícilment et perdràs: els recorreguts estan marcats, mantinguts i pensats perquè et puguis dedicar a l’únic que importa, que no és altra cosa que mirar al voltant i gaudir del recorregut.
Rutes per fer amb raquetes de neu
Una de les coses que més agrairàs de les raquetes de neu és que no et caldrà una gran travessa per quedar-te sense paraules. Cada estació amaga més d’un racó on val la pena arribar perquè et regala una cara diferent del Pirineu.
Fes-te amb el forfet
Tingues present que aquesta xarxa de camins, la trepitjada, la senyalització i els serveis no es mantenen sols. Per això, igual que amb l’esquí nòrdic, és necessari pagar el forfet de raquetes: és la manera de sostenir una infraestructura que existeix, justament, perquè tu hi puguis ser i fer-ne un bon ús.
